diumenge, 8 de maig del 2016

XERRADES PRIMERA SETMANA

XERRADES PRIMERA SETMANA

 
DILLUNS  18/04

ALBERT RAMÍREZ. (Educació Física): inspector del Departament d'Ensenyament.

L’Albert Ramírez, ex alumne de l’INEFC ens va fer la primera xerrada, ell ens va venir a explicar la seva feina com a inspector del departament d’ensenyament. Ens va explicar que ell anava a visitar diferents escoles i entrava a les classes per veure com els professors impartien aquestes classes, un cop havia vist la manera de fer la classe es reunia amb el professor i li demanava la programació que tenia feta, el primer que mirava era els objectius que tenia marcats aquests professor i mirava si estaven d’acord amb el currículum que se’ls hi demana a cada professor que imparteixi. El següent que mirava era si aquests objectius i els criteris d’avaluació tenien una relació. Però en el que més es fixa mentre li fa una entrevista a aquest professor és si el que ha vist té relació amb el que la programació diu o amb el que li explica aquest professor.

Ens va explicar una manera d’autoavaluar-nos després de cada sessió i era fent-nos les següent preguntes: -Ha estat prou intens? –Ha estat motivant?    
-He aprés coses?   Han aprés coses?

El que més em va sobtar va ser que a diferència de totes les altres assignatures com podria ser les matemàtiques, ciències del medi etc. L’educació física (per molts mal dit gimnàstica) no té un currículum establert, és a dir, des de el departament d’educació et donen uns ítems a aprendre però no et diuen la manera de fer-ho, per exemple ells et diuen has de treballar la coordinació i arrel d’això tu penses la millor manera de treballar la coordinació segons les teves possibilitats, segons el teu material i segons les característiques dels aprenents, a partir d’aquí pots fer servir jocs, esports o altres activitats per aprendre-ho.
Els professors d’educació física se’ns tatxa de que no programem, però és un error molt gros nosaltres si que programem però el fet de que el currículum ens doni aquesta llibertat fa que la gent pugui arribar a pensar que no ho fem.
Nosaltres gràcies a saber programar després de haver fet les nostres UD podrem defensar la feina que farem, la gent que programa pot fer-ho la gent que no programa no pot defensar el que fa.
Ens va explicar que quan ell havia estat professor s’havia d’adaptar a molts factors, però el principal era que segons el grup d’aprenents que tenia havia programat d’una manera o d’unaltre, el seu tangram mai era igual segons a quin curs havia de fer de professor.
Per acabar el resum de la xerrada de l’Albert us vull deixar unes frases que ens ha de donar molt a pensar.
-No qui en sap més és millor professor. No només son els continguts que jo pugui tenir, sinó els que he de transmetre, es a dir, he de saber expressar millor que no pas tots els coneixements que jo pugui tenir.

-La  majoria de programacions que reviso pequen de concreció, hi ha por a concretar i fa que siguin molt generals, una programació ha de ser específica i concreta.

Per acabar la xerrada ens va recomanar un llibre:

“muska moston del mando directo al descubrimiento vial”.




DIMARTS 19/04

Erik Roqueta: preparador físic del primer equip d’hoquei del FCBARCELONA.

L’erik ens va exposar la manera que té ell de programar, per començar l’exposició ens va explicar la seva situació personal quan va arribar al FCB, així doncs ens va exposar el seu DAFO que es va fer quan va entrar, un cop ens va explicar el seu DAFO va seguir amb la seva presentació on vam veure la seva metodologia a l’hora programar, l’Erik ens explicà que no programa més enllà de 4 setmanes, ja que en un equip d’elite les coses poden canviar molt en 4 setmanes, així doncs dins de la seva gran planificació anual hi ha moltíssimes programacions on cada una té diferents objectius, veiem que tenia entrenaments de manteniment, d’afinament etc. Aquests entrenaments han d’estar ben col·locats segons l’objectiu que es demana.

Ens explicava que la programació anava molt lligada a el partit del cap de setmana i de les grans dates, és a dir, l’equip ha d’arribar bé als partits importants.
Ens va exposar els seus dos objectius principals de la temporada que era: màxim rendiment dels jugadors i mínimes lesions, Julio Tous deia que un preparador físic se’l pot mesurar per les lesions que pateixen els jugadors del seu equip.
L’erik hagués pogut estar moltíssima més estona parlant i explicant-nos coses per el temps era limitat.
Tinc la sort de tenir l’Erik com a preparador físic del meu equip i se la feina que fa i com treballa i res ho fa per casualitat, ho te tot programadíssim i detalladíssim. Sempre arribem a les dates senyalades al màxim del nostre rendiment.



Edu Castro: coordinador categories base i segon entrenador primer equip  d’hoquei patins del FCBARCELONA

L’Edu a part de ser entrenador i coordinador és un gran lector, sobretot de llibres de filosofia.


L’Edu ens va venir a explicar la seva funció com a coordinador però també la lligava a la seva feina com a segon entrenador.

Per començar ens va deixar aquesta frase per pensar:
Segons quina etapa entrenes... Formaràs guanyant o guanyaràs formant? 
La resposta era simple en categories base el principal objectiu és formar i en l’elite és guanyar perquè sinó tens els dies comptats a la banqueta.
Després d’aquesta pregunta que ens va fer en la qual ja ens va explicar molt sobre la filosofia de treballar del FCB d’hoquei, ens va parlar de com organitzen una setmana des de la basant més tàctica. Ens va dir que abans de treballar els conceptes per preparar el partit del cap de setmana primer es feia una visionat de vídeo per veure les característiques. Un cop fet el visionat s’anava a pista i amb les idees ben clares i fresques es treballaven els conceptes necessaris per combatre les característiques rivals.
Les solucions eren clares i precises, aquí ens va posar l’exemple del “parking” (si tens un lloc aniràs a aparcar a aquell lloc i aparcaràs més ràpid, però si en tens 3 mentre que t’ho penses, mentre valores i aparques, ja has trigat més o fins i tot t’han tret el lloc) així doncs les solucions que donen els entrenadors són precises per tal de que quan estiguem a pista la reacció sigui ben ràpida.


Xesco Espar: professor del INEFC, coach, escriptor i altres més coses.

En Xesco és una caixa de sorpreses i és una persona que comunica perfecte, es nota que ha fet mil i una conferències.
Ens va explicar la seva vida i perquè la programava, al tenir una vida tan ocupada amb diferents oficis no li queda un altre que programar-se ja que sinó no arribaria a totes les feines o no les faria com li agrada fer-les.
Primer de tot ens va dir si teníem els nostres objectius o depeníem als objectius dels altres, per ser una persona que aconsegueixi el que vol has de tenir els teus propis objectius ja que si depens dels objectius dels demés mai arribaràs a assolir-los.
Després ens va explicar els propòsits que te a la seva vida i ens va mostrar una taula on ho havia una columna de propòsits i una d’objectius, aquesta taula era molt significativa ja que abans de tenir un objectiu has de tenir un propòsit i era el que ens volia mostrar, primer de tot tenir el propòsit i després tenir l’objectiu relacionat amb aquell.
Per últim després d’explicar-nos moltes coses de la seva vida, ens va deixar anar una frase molt significativa i era la diferència entre els somnis i els objectius i no és més que els objectius tenen data, més o menys llunyana però tenen data, en canvi els objectius no.






MOLTES GRÀCIES ALS 4 PROFESSIONALS PER VENIR A EXPOSAR-NOS I A TRANSMETRE’NS TOT EL QUE SABEU!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada