XERRADES PRIMERA SETMANA
DILLUNS 18/04
ALBERT RAMÍREZ. (Educació Física): inspector del Departament
d'Ensenyament.
L’Albert Ramírez, ex alumne de l’INEFC ens va fer la
primera xerrada, ell ens va venir a explicar la seva feina com a inspector del
departament d’ensenyament. Ens va explicar que ell anava a visitar diferents
escoles i entrava a les classes per veure com els professors impartien aquestes
classes, un cop havia vist la manera de fer la classe es reunia amb el
professor i li demanava la programació que tenia feta, el primer que mirava era
els objectius que tenia marcats aquests professor i mirava si estaven d’acord
amb el currículum que se’ls hi demana a cada professor que impartei xi. El
següent que mirava era si aquests objectius i els criteris d’avaluació tenien
una relació. Però en el que més es fixa mentre li fa una entrevista a aquest
professor és si el que ha vist té relació amb el que la programació diu o amb
el que li explica aquest professor.
Ens va explicar una manera d’autoavaluar-nos després de
cada sessió i era fent-nos les següent preguntes: -Ha estat prou intens? –Ha estat motivant?
-He aprés coses? Han aprés
coses?
El que més em va sobtar va ser que a diferència de totes les altres
assignatures com podria ser les matemàtiques, ciències del medi etc. L’educació
física (per molts mal dit gimnàstica) no té un currículum establert, és a dir,
des de el departament d’educació et donen uns ítems a aprendre però no et diuen
la manera de fer-ho, per exemple ells et diuen has de treballar la coordinació
i arrel d’això tu penses la millor manera de treballar la coordinació segons
les teves possibilitats, segons el teu material i segons les característiques
dels aprenents, a partir d’aquí pots fer servir jocs, esports o altres
activitats per aprendre-ho.
Els professors d’educació física se’ns tatxa de que no programem, però
és un error molt gros nosaltres si que programem però el fet de que el currículum
ens doni aquesta llibertat fa que la gent pugui arribar a pensar que no ho fem.
Nosaltres gràcies a saber programar després de haver fet les nostres UD
podrem defensar la feina que farem, la gent que programa pot fer-ho la gent que
no programa no pot defensar el que fa.
Ens va explicar que quan ell havia estat professor s’havia d’adaptar a
molts factors, però el principal era que segons el grup d’aprenents que tenia
havia programat d’una manera o d’unaltre, el seu tangram mai era igual segons a
quin curs havia de fer de professor.
Per acabar el resum de la xerrada de l’Albert us vull deixar unes frases
que ens ha de donar molt a pensar.
-No qui en sap més és millor
professor. No només son els continguts que jo pugui tenir, sinó els que he de
transmetre, es a dir, he de saber expressar millor que no pas tots els coneixements
que jo pugui tenir.
-La majoria de programacions que reviso pequen de
concreció, hi ha por a concretar i fa que siguin molt generals, una programació
ha de ser específica i concreta.
Per acabar la
xerrada ens va recomanar un llibre:
“muska moston del mando directo al descubrimiento
vial”.
DIMARTS 19/04
Erik Roqueta: preparador físic
del primer equip d’hoquei del FCBARCELONA.
L’erik ens va exposar la manera que té ell de programar, per començar
l’exposició ens va explicar la seva situació personal quan va arribar al FCB,
així doncs ens va exposar el seu DAFO que es va fer quan va entrar, un cop ens
va explicar el seu DAFO va seguir amb la seva presentació on vam veure la seva
metodologia a l’hora programar, l’Erik ens explicà que no programa més enllà de
4 setmanes, ja que en un equip d’elite les coses poden canviar molt en 4
setmanes, així doncs dins de la seva gran planificació anual hi ha moltíssimes
programacions on cada una té diferents objectius, veiem que tenia entrenaments
de manteniment, d’afinament etc. Aquests entrenaments han d’estar ben col·locats
segons l’objectiu que es demana.
Ens explicava que la programació anava molt lligada a el partit del cap
de setmana i de les grans dates, és a dir, l’equip ha d’arribar bé als partits
importants.
Ens va exposar els seus dos objectius principals de la temporada que
era: màxim rendiment dels jugadors i mínimes lesions, Julio Tous deia que un
preparador físic se’l pot mesurar per les lesions que pateixen els jugadors del
seu equip.
L’erik hagués pogut estar moltíssima més estona parlant i explicant-nos
coses per el temps era limitat.
Tinc la sort de tenir l’Erik com a preparador físic del meu equip i se
la feina que fa i com treballa i res ho fa per casualitat, ho te tot
programadíssim i detalladíssim. Sempre arribem a les dates senyalades al màxim
del nostre rendiment.
Edu Castro: coordinador
categories base i segon entrenador primer equip
d’hoquei patins del FCBARCELONA
L’Edu a part de ser entrenador i coordinador és un gran lector, sobretot
de llibres de filosofia.
L’Edu ens va venir a explicar la seva funció com a coordinador però
també la lligava a la seva feina com a segon entrenador.
Per començar ens va deixar aquesta frase per pensar:
Segons quina etapa entrenes... Formaràs guanyant o guanyaràs
formant?
La resposta era simple en categories base el principal objectiu és
formar i en l’elite és guanyar perquè sinó tens els dies comptats a la
banqueta.
Després d’aquesta pregunta que ens va fer en la qual ja ens va explicar
molt sobre la filosofia de treballar del FCB d’hoquei, ens va parlar de com
organitzen una setmana des de la basant més tàctica. Ens va dir que abans de
treballar els conceptes per preparar el partit del cap de setmana primer es feia
una visionat de vídeo per veure les característiques. Un cop fet el visionat s’anava
a pista i amb les idees ben clares i fresques es treballaven els conceptes
necessaris per combatre les característiques rivals.
Les solucions eren clares i precises, aquí ens va posar l’exemple del “parking”
(si tens un lloc aniràs a aparcar a aquell lloc i aparcaràs més ràpid, però si
en tens 3 mentre que t’ho penses, mentre valores i aparques, ja has trigat més
o fins i tot t’han tret el lloc) així doncs les solucions que donen els
entrenadors són precises per tal de que quan estiguem a pista la reacció sigui
ben ràpida.
Xesco Espar: professor del
INEFC, coach, escriptor i altres més coses.
En Xesco és una caixa de sorpreses i és una persona que comunica
perfecte, es nota que ha fet mil i una conferències.
Ens va explicar la seva vida i perquè la programava, al tenir una vida
tan ocupada amb diferents oficis no li queda un altre que programar-se ja que
sinó no arribaria a totes les feines o no les faria com li agrada fer-les.
Primer de tot ens va dir si teníem els nostres objectius o depeníem als
objectius dels altres, per ser una persona que aconsegueixi el que vol has de
tenir els teus propis objectius ja que si depens dels objectius dels demés mai
arribaràs a assolir-los.
Després ens va explicar els propòsits que te a la seva vida i ens va
mostrar una taula on ho havia una columna de propòsits i una d’objectius,
aquesta taula era molt significativa ja que abans de tenir un objectiu has de
tenir un propòsit i era el que ens volia mostrar, primer de tot tenir el
propòsit i després tenir l’objectiu relacionat amb aquell.
Per últim després d’explicar-nos moltes coses de la seva vida, ens va
deixar anar una frase molt significativa i era la diferència entre els somnis i
els objectius i no és més que els objectius tenen data, més o menys llunyana
però tenen data, en canvi els objectius no.
MOLTES GRÀCIES ALS 4 PROFESSIONALS PER VENIR A EXPOSAR-NOS I A
TRANSMETRE’NS TOT EL QUE SABEU!



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada