ENTREVISTA ROGER MOLINA
En
Roger Molina és porter del Reus Deportiu, a part de ésser jugador professional
és director de l’escola de porters OKPORTERS, aquesta empresa està dedicada a
l’entrenament de porters en edats base.
He
tingut la sort de poder compartir equip amb ell durant un any en el que vaig
aprendre molt d’ell i on vaig veure la professionalitat que té tan com
esportista i com a formador de porters.
Espero
que el que llegiu a continuació us ensenyi com s’ha d’entrenar amb categories
base i com s’ha de fer una programació en aquestes edats.
En
Roger té molt clar com ha de fer la seva feina i sap perfectament bé com ha d’ensenyar a aprendre als seus “alumnes”
a través d’investigació i vivències en entrenaments i partits.
A continuació us deixo amb l’entrevista.
1.
Presentació
personal.
Sóc porter d’hoquei patins a nivell professional, jugo al
Reus Deportiu. També he creat una escola de porters, que compta amb 3 anys de
vida, i on ha evolucionat fins a aquest any que també assisteixen jugadors. La
filosofia és guiar als participants a experimentar, a que descobreixin per ells
mateixos les solucions que planteja aquest esport. I que això faci que tinguin
un ventall ampli de recursos per decidir en situacions on la pressió
espai-temps és alta.
2. Expliqui’ns una mica la figura del porter dins d’aquest
esport.
El porter dins l’hoquei patins forma part d’una paradoxa,
ja que la majoria sentencia que el porter significa entre un 50 i un 80% de la
importància d’un equip. Però per contra no hi ha entrenador específics que
formin amb una metodologia clara , i la majoria d’entrenadors d’alt nivell
reconeix el desconeixement de com entrenar la figura del porter.
En resum, tothom s’atreveix a valorar i jutjar aquesta
figura, però reconeix no tenir prou coneixements sobre el seu funcionament i
formació.
3. Què és per tu programar?
Per a mi programar es repartir els diferents continguts a
treballar durant el període de temps disponible. Si tinc una temporada amb 10
mesos per a treballar, he d’inserir tots els objectius amb els continguts
corresponents en un ordre progressiu i coherent per a optimitzar l’evolució
dels practicants.
4. Quina importància li dones a programar?
Tot esportista ha de tenir una identitat. Si creus en una
manera de fer, tots els continguts sempre tindran sentit. Programar és anar
omplint el cabàs de continguts de manera premeditada i directament relacionada
en aquesta manera de treballar (identitat), en un espai de temps determinat.
Posaré un exemple. M’he compromès a organitzar un sopar a
casa meva a les 22:00h per a 8 convidats, i surto de treballar a les 18:30. Si
vull cuinar un plat de pollastre al forn programaré anar a comprar els
ingredients exactes per a poder seguir endavant amb la recepta, tal i com la
voldré executar.
Si no programés aniria al supermercat a una hora
qualsevol, i si no planifiqués hi aniria sense tenir una idea clara del què
soparé.
És molt millor entrar per la porta a les 19:00h sabent
que tinc 30 minuts per fer la compra, sabent exactament els productes que he de
comprar. Que a les 20:00h he de ser a casa per preparar els ingredients, que a
les 20:30h he d’encendre el forn, que a les 21:15 es comença a cuinar a foc
lent el pollastre, que a les 21:30 començo a parar taula.
Tinc tots els continguts que he planificat per a
repartir-los en un espai de temps determinat.
Programar és bàsic per a l’entrenador que vol transmetre
una filosofia, de manera clara i ordenada. Els conceptes són molt més fàcils
d’assimilar-los per que veus que formen part d’una idea general molt concreta.
I t’acosta més ràpidament al objectiu general, perquè el veus a l’horitzó.
5. Per què programes?
Programar és bàsic per a l’entrenador que vol transmetre
una filosofia, de manera clara i ordenada. Els conceptes són molt més fàcils
d’assimilar-los per que veus que formen part d’una idea general molt concreta.
6. Quin tipus de programació utilitzes?
Utilitzo una programació progressiva. Tots els objectius
necessiten de l’assoliment de l’esgraó anterior per a poder seguir amb una correcta
evolució. Això fa que no puguem estimar exactament el temps, el que fa que
passi a ser una programació variable, ajustada a com assimila els conceptes
cada participant.
Per exemple, una línia de treball podria ser la següent:
A) Capacitats
motrius: coordinació, domini de patí, agilitat, velocitat de reacció..
B) Tècnica
específica: posicions inicials en la porteria, desplaçaments, posicions
d’aturada, domini d’stick.
C) Tàctica
individual: com aprofito la tècnica específica per a cada situació de perill
que arriba. És a dir, quan faig el moviment. Presa de decisions.
D) Tàctica
col·lectiva: com em coordino amb els defenses del meu equip per a desfer
situacions de perill.
Com es pot veure, no podríem passar al punt B, si no soc
capaç de fer interceptar una bola amb el meu braç en el moment just que arriba
la bola. No seria coordinat.
O no podria fer un desplaçament si no domino el meu cos,
per culpa de tota la indumentària que porto a sobre.
O no podria anticipar una situació de perill si la meva
posició inicial fa que no tingui mobilitat per a poder fer-ho.
Tots els conceptes van relacionats entre ells. L’objectiu
final i utòpic seria prendre sempre la millor decisió en relació al perill que
ens arriba. Si el porter estès situat al lloc just en el moment just, mai li
farien gol.
Però per arribar al lloc just s’ha de moure, i ha de
controlar tot el tipus de desplaçaments, posicions i gestos específics per
aturar la bola. I ha de ser coordinat amb la indumentària, reaccionar, fer el
gest de manera coordinada, etc…
7.El nivell dels porters que tens influeix en la teva
programació?
Absolutament si.
Adaptem els porters a cada nivell d’assoliment de
conceptes. Per exemple, tenim un entrenament on hi ha 6 porters:
-Un porter que ha de treballar conceptes del punt A
-2 porters que han de treballar conceptes del punt B
-3 porters que necessiten treballar conceptes del punt C.
Creem 3 grups de treball i es programen 3 exercicis per
a treballar els conceptes que necessiten a cada grup. Els exercicis es
dissenyen donant-li més importància o menys al concepte que més es necessita
treballar.
En definitiva podem dir que el nivell de porters no
influeix en la programació, però la programació depèn exclusivament del nivell
de porters. Per a mi programar és posar en una línia de temps tots els
conceptes que he planificat per a una temporada. Per tant, com no sabem el
temps que trigaran els participants a assolir els conceptes preparats, no
podrem determinar un temps concret.
8. Dins de l’acadèmia de porters tens diferents edats,
cada grup amb la seva programació, aprofites les programacions fetes en els
grups de més grans per als següents anys? (és a dir els petits que pugen faran
els mateixos entrenaments que fan els grans?)
Si. Fan entrenaments amb els mateixos conceptes a
treballar. Però creiem que s’han de dissenyar els exercicis de tal manera que
s’adaptin a la màxima comprensió i facilitant l’aprenentatge del porter. Per
això tot i treballar el mateix, ho poden fer de manera diferent.
9. Dins de la teva programació, hi té lloc en algun
moment la improvisació?
Si. Al final ens posem a la disposició de facilitar
aprenentatge i provocar curiositat i investigació en cada jugador. Si un
exercici no funciona perquè no s’entén. No és dinàmic i es travat. Improviso i
canvio adaptant-me a les necessitats i en fem un de més simple on l’objectiu és
el mateix. De la mateixa manera si un exercici està sent profitós i el grau
d’interès segueix sent màxim per als jugadors, l’allarguem per a que puguin
seguir investigant en el seu aprenentatge dins d’aquell mateix exercici.
En conclusió, si improvisació és igual a adaptació de
temps i continguts per a que el jugador evolucioni, si. Improvisació si és
igual a omplir l’hora amb exercicis
sense un objectiu anteriorment premeditat, absolutament no.
10. El fet de ser jugador t’ajuda amb la teva feina?
Si, en relació a saber quan un exercici es pot fer pesat
o no. En si permet oferir espai per a provar coses o no. Sobretot en marcar els
temps per a que el jugador en pugui treure el màxim suc per a millorar els seus
recursos i el que és més important la seva presa de decisions amb pressió
espai-temporal alta.
11. Quin període de temps engloba una programació tipus
de les que fas?
Com que la programació va exclusivament lligada al grau
d’assoliment dels jugadors i porters, no programo més enllà de 4 setmanes.
12. Si poguessis disposar del millor material per
entrenar als porters, canviaries moltes coses? Posa un exemple.
No. El millor material per a entrenar porters és
dissenyar exercicis que simulin situacions reals. Per això durant tan temps el
porters d’hoquei han anat formant-se sols. Per que la majoria del temps estan a
porteria i es troben en situacions que després es troben en competició.
Al final la meva feina és dissenyar exercicis que
s’adaptin a les necessitats de cada porter directament relacionats en
situacions reals.
13. Dins de l’hoquei no hi ha molts entrenadors de
porters, així que quan vas començar de ben segur que et fixaves en altres
esports, en quins esports et fixaves? Et segueixes fixant en ells? Treus molts
exercicis d’altres esports?
De tots els esports se’n treuen coses que es poden
adaptar. Des de un joc de posició en futbol, d’un rondo amb transició del
Bayern Munich, fins al perfil del cos abans de colpejar la bola dels tenistes,
tenen a veure amb el porter d’hoquei. Si pretenem que el porter entengui el joc
i el condicioni ha de dominar l’espai com ningú. Per a poder fer-ho la seva mobilitat
ha de ser molt gran i això també s’ha de treballar, però només com a mitjà.
S’acostuma a pensar que l’entrenament específic de porter és treballar per a
que el porter reaccioni. Quan el més important és la presa de decisions, i que
el porter sàpiga preveure el que passarà per treure el màxim avantatge de la
seva situació.
14. Expliqui’ns una anècdota que t’hagi passat com a
porter i com a formador d’aquests
La proposta d’investigar i ser creatiu a la porteria fa
que prenguis riscos per calibrar el nivell de risc a emplear en cada acció.
Això fa que a vegades et passis de frenada i la errada que facis sigui molt
vistosa. Tots tendeixen a desprestigiar el porter quan això passa i demostra la
maduresa que s’ha de tenir en aquesta posició per saber que únicament estaves
experimentant per tal de ser millor. Es curiós veure com nens de 9 i 10 anys
tenen aquesta maduresa, i que “grans” entrenadors titulats i guanyadors de
molts títols en les seves èpoques són dels que tallen les ales a la creativitat
dels jugadors i porters i desprestigien quan es comet un error. Volen evitar
errors, això fa que els jugadors tinguin por a equivocar-se, no experimentin, i
acabin convertint-se en robots pendents del que li criden des de la banqueta.
Trobar nens en formació més madurs que formadors és una
anècdota en la que em trobo diàriament i que convida a reflexionar sobre el món
en el que vivim.
MOLTES GRÀCIES SR. I AMIC ROGER MOLINA
