HEM ACONSEGUIT UN TANGRAM D'OR

HEM ACONSEGUIT UN TANGRAM D'OR

Gràcies als resums de les xerrades que hem anat realitzant ens han atorgat un TANGRAM D’OR. Moltíssimes gràcies a tots als ponents que heu vingut i moltíssimes gràcies per aquest tangram!

XERRADES DIMARTS 10/05

XERRADES DIMARTS 10/05

Gabi Daza: professor del INEFC de Barcelona.

En Gabi en ha vingut a exposar LA PROGRAMACIÓ EN LA INICIACIÓ ESPORTIVA.

Per començar la xerrada ens ha explicat el context de la iniciació esportiva, ens ha demanat que l’ajudéssim dient que és el que ens trobem els que treballem en aquest àmbit, han sortit varies característiques o adjectius, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat el de “heterogeni”, molts llocs aquesta heterogeneïtat no existeix ja que a vegades ens trobem amb esport elitistes (de molt pressupost o cost) on només hi ha un determinat tipus de gent, però si marxem a esports col·lectius més del dia a dia com pot ser el bàsquet, l’handbol, el voleibol, allà és on la trobem, la diferència de races, la diferència de pensaments dins d’un equip etc. això fa que l’esport tingui un component molt atractiu.

Un cop acabada la posada en comú, ens ha remarcat que segons a qui ens adrecem, segons a qui va dirigida la programació l’haurem d’orientar d’una manera o d’una altre, no és el mateix presentar-li una programació a una AMPA que a una federació i el mateix amb un club.

L’inquietut de molts i també d’en Gabi és que no hi ha una metodologia única per abordar tots els esports, i creu i crec que si que hi hauria de ser, ja tan per avaluar el resultat (no ser resultadistes) sinó també per aconseguir que tots els esports en la iniciació esportiva anessin encaminat cap a uns objectius malgrat les característiques de cadascun d’ells. Així doncs hem de crear o s’està creant una metodologia que englobi i abordi tots els esports, una per col·lectius i una per individuals.

Dins d’una programació d’en Gabi, o almenys la que ens ha presentat avui, veiem 4 fases, diferent al que fem nosaltres amb les nostres UD, (l’experiència és un grau, o dos), les seves fases eren:

1.      ANÀLISI

2.      DISSENYS

3.      INTERVENCIÓ

4.      AVALUACIÓ I CONTROL

Un cop ens ha presentat totes les fases que ell creu importants ens ha remarcat que hem de tenir molt clar quin entrenadors és l’encarregat de dirigir el programa, si som coordinadors d’un club hem de conèixer a la perfecció les característiques dels nostres jugadors i dels nostres entrenadors, i a partir d’allà donar-li el que necessita a cada equip i a cada entrenador.

Després ens ha explicat que per arribar a on nosaltres volem primer hem de fer un objectiu general i a partir d’aquí anar-lo especificant amb específics, aquests seran els que ens faran assolir aquell objectiu tan gran. (parlem de plaços de 9-10 mesos). I dins d’aquests objectius específics haurem d’anar dissenyant cadascun d’ells tal i com toca i tal i com sabem.

El fet de que el coordinador i l’entrenador es reuneixin per veure que és el que té programat l’entrenador i per rectificar activitats o tasques de millora, farà que l’objectiu del club vagi molt millor encaminat que no només fent reunions sense veure que és el que tenim fet i el que pensem fer. Aquestes activitats pensades no només s’han de tenir en un paper i un dia qualsevol dur-les a terme, sinó que aquestes s’han d’ordenador en un mapa o temporalització així doncs donant-li un sentit al que fem (i si, de ben petits també cal fer tot aquestes processos).

Per acabar en va ensenyar un programa propi que s’ha creat amb taules d’excel on ens ha deixat a tots captivats, la feina que hi ha darrere d’aquest programa és històrica, però la feina que s’estalvia ara també és històrica, a part d’estalviar-se feina ara, també sap que tot el que hi ha dins del programa té un sentit i un objectiu així doncs els nens entrenats pel Gabi estan molt i molt ben entrenats.

Gabi també una el semàfor per avaluar els seus continguts i objectius i tan fent èmfasi en avaluar que jo em quedo amb aquesta frase que ha dit.

LA IMPORTÀNCIA SOBRE EL CONTROL I AVALUACIÓ DEL QUE VOLEM ENSENYAR ÉS CLAU!

Agustí Boixeda: Director general del INEFC Catalunya

L’Agustí ens ha vingut a exposar com és PROGRAMAR EN LA RECREACIÓ I EL LLEURE.

Ens va començar explicant d’on ve la paraula esport, i vam veure que aquesta paraula tan important per tots nosaltres té molta més vinculació amb el lleure que amb el rendiment.

Seguidament ens ha exposat les característiques que té la recreació en el món de l’esport i ha posat diferents àmbits on es treballa. Hem vist un seguit d’exemples en que algun jo mateix desconeixia.

A continuació ha passat a exposar-nos els aspectes clau en la recreació 

context i destinataris: característiques entorn i usuaris. (diagnòstic Inicial)

·      definició objectius, més enllà del passar-s’ho bé.

·      Selecció de continguts. MÉS ENLLÀ DELS JOCS.

·      Determinació activitats,

·      Temporalització. à les transicions: si falla una pesa fa efecte domino, to lo de després fallarà.

·      Recursos.  (l’àmbit de la recreació pot utilitzar qualsevol medi, sempre i quan estigui ben ambientat i utilitzat).

Canviant algun aspecte del medi on cada dia es fan activitats, els individus pot ser que ho vegin diferent.

Ens presenta els domes : son centres artificials on es pot fer surf, platja, esquí, etc.

·      Comunicació i informació.

·      Estratègies de dinamització. (més o menys directiva).

·      Avaluació. (establir un procediment de recollida d’informació).

DOMES: llocs de recreació que imiten pistes d’esquí, platges (surf, relax etc.) muntanyes etc. Aquests llocs estan creats amb la finalitat de que es pugui gaudir d’aquest medi tota la temporada, pots estar a Madrid esquiant en ple més d’agost.

XERRADA DILLUNS 9/05

XERRADA DILLUNS 9/05

Oscar Durán (licenciat en ciències de l’activitat física i esport, professor i corrdinador del màster en gestió esportiva a la universitat Pompeu Fabra entre altres), actualment treballa a l’ajuntament de l’Hospitalet

L’oscar ens ha vingut ha explicar com es l’aplicació pràctica d’un model de planificació estratègica.

Ha començat fent una presentació personal, és antic alumne del INEFC entre el 94 i el 99 acabant els seus estudis sent el millor estudiant de la seva promoció. Ha fet varis màsters relacionats amb l’esport i sempre amb la seva gestió, un postgrau i finalment va acabar fent un màster en marketing general. Actualment treballa a l’ajuntament de l’Hospitalet .

Li encanta el món de la gestió ja que cap dia és igual, per lo bo o per lo dolent però el que fa apassionant el món de la gestió ho fa aquesta inquietud, sentencia Duran.

Ens ha explicat el projecte que van realitzar a l’ajuntament d’Igualada, una ciutat de 33.000 habitants, els hi van encomanar un pla estratègic per tal de que l’esport en aquella ciutat incrementés i tingues una estructura.

Per promoure aquest pla van utilitzar l’hoquei ja que era l’esport més important i amb més atenció pels mitjans de comunicació d’aquella ciutat.

L’Òscar ens ha explicat la manera com van crear aquell pla, i era posant-se diferents objectius, cada objectiu tenia una infinitat d’accions per poder-lo aconseguir i aquestes accions s’avaluaven amb uns indicadors, aquests indicadors ens deien si estaven bé normal o fatal, d’aquesta manera podíem tenir-ho tot controlat i veure que faltava per complir de cada objectius, per fer aquesta avaluació feien servir un software anomenat QPR que avalua els indicadors de manera directa i instantània.

Per finalitzar ens ha explicat que cada ciutat té el seu pla estratègic de l’esport i cada tot i canviar de govern cada 4 anys (en el cas que es canviï) no pot ser que hi hagi un canvi total en el pla estratègic, això voldria dir que algun dels dos governs estan fent alguna cosa malament, el que ha de ser i és el que està essent avui en dia i canviar alguns matisos per tal de que aquell govern s’acabi de fer a la seva manera aquest pla i pugui treballa a la seva manera sobre quest.

De totes les activitats que s’havien de crear per assolir aquests objectius ens ha explicar que s’ha de prioritzar un cop les has anomenat totes, i començarem fent les accions que creiem que ens portaran a assolir-lo abans que les de menys importància.

 Finalment ens ha recomanat tres llibres, dos enfocats al món de l’esport .

BELÉN CUENCA PEREZ.

La Belen ens ha explicat que ella està relacionada amb el món del fitness i el welness, però no ha fet presentació personal.

Primer de tot en ha presentat diferents empreses que es dediquen a aquest àmbit. Cada una té una idea i cada una té la seva finalitat i objectiu. Ha fet molta èmfasi en que ara mateix si un centre disposa de tecnologia és un centre molt avançat, amb gran poder adquisitiu i tot això farà que la seva clientela augmenti, ja que a la gent li crida molt l’atenció tot el món del fitness i la seva tecnologia. Cuenca ha sentenciat “la tecnologia marca la diferència en els centres de ftiness”.

Un cop ens ha explicat això i ens ha presentat un vídeo sobre una classe dirigida en la que feien servir el programa “immerse fitness” que només es troba en un centre de Madrid en tota Espanya, ens ha presnetat la manera que tenia ella de programa quan era TÈCNICA d’un centre, ens ha explicat que el procés de programació és idèntic al que hem utilitzat nosaltres per les nostres UD però que hi ha un inconvenient i és que el diagnòstic inicial no pot ser precís ja que no sabem quin tipus de client tindrem en aquelles classes dirigides, d’aquesta manera hem de fer un diagnòstic inicial aproximat. L’altre handicap és que els criteris d’avaluació també seran aproximats ja que no podràs avaluar un client que ve dos dies per setmana que un que ve tots els dies de la setmana ja que no assoliran els objectius de la mateixa manera. Un cop ens ha explicat això ha passat a explicar-nos el seu cas quan era entrenadora de sala (un pas per sobre de tècnic) la dificultat en aquest punt la trobem en la TEMPORALITZACIÓ, el nostre client és el que ens marca la disponibilitat però com a futurs graduats hem de saber que hi ha certes capacitats que requereixen de temps de descans més llarg que un dia i a vegades ens trobem en que el nostre client vol entrenar la força màxima  només pot venir el dilluns i el dimarts, d’aquesta manera no podrem entrenar aquesta capacitat els dos dies, així doncs li donarem deures perquè pugui entrenar a casa, aquest és l’exemple que ens ha presentat la Belen.

Un cop ens ha explicat tot això ja ha passat a la feina de coordinació d’un centre o d’un dels àmbits del centre, aquí ha passat de mostrar-nos un procés de programació a un pla estratègic, però amb un nou handicap, el pla estratègic te l’imposen i no el pots fer a la teva manera.

Després ha passat a exposar-nos la realitat del sector, el març del 2013 s’imposa un IVA del 21% quan fins aleshores estava al 8%, això va fer que els centres haguessin de pujar cotes per tal de que els hi surtis rentable el negoci. Però va haver-hi un nou fenomen, el fenomen LOW COST, aquesta idea de negoci era una idea que als professionals ens feia molt de mal ja que tenien una ideologia molt clara i era que en els seus centres no hi havia entrenadors, només hi havia màquines, la gent entrava, entrenava com volia i marxava, d’aquesta manera no s’havia de pagar als treballadors, d’aquí que les cotes dels socis foren mínims.

Per deixar-nos clar la importància dels tècnics en les sales ha sentenciat: queda clar que una persona té avantatges respecte d’una màquina, perquè pot personalitzar el servei i fer-lo més humà, però també és cert que una persona és molt menys persistent que una màquina.

Finalment ens ha presentat els indicadors d’altes i baixes dels centres de fitness, on hi havia una sèrie d‘indicadors que s’han de tenir molt en compte en aquest àmbit.

MOLTES GRÀCIES PER MOSTRAR-NOS LA VOSTRE EXPERIÈNCIA EN EL MÓN LABORAL I LA IMPORTÀNCIA DE NO PARAR DE FORMAR-SE EN AQUESTA VIDA!