Blog creat per Xavi Barroso, TRABAJAR DURO POR ALGO POR ALGO QUE NO TE INTERESA SE LLAMA ESTRÉS. HACERLO POR ALGO QUE AMAS SE LLAMA PASIÓN.
dilluns, 16 de maig del 2016
dimecres, 11 de maig del 2016
XERRADES DIMARTS 10/05
XERRADES DIMARTS 10/05

Per començar la
xerrada ens ha explicat el context de la iniciació esportiva, ens ha demanat
que l’ajudéssim dient que és el que ens trobem els que treballem en aquest
àmbit, han sortit varies característiques o adjectius, el que més m’ha cridat
l’atenció ha estat el de “heterogeni”, molts llocs aquesta heterogeneïtat no
existeix ja que a vegades ens trobem amb esport elitistes (de molt pressupost o
cost) on només hi ha un determinat tipus de gent, però si marxem a esports
col·lectius més del dia a dia com pot ser el bàsquet, l’handbol, el voleibol,
allà és on la trobem, la diferència de races, la diferència de pensaments dins
d’un equip etc. això fa que l’esport tingui un component molt atractiu.
Ens va començar
explicant d’on ve la paraula esport, i vam veure que aquesta paraula tan
important per tots nosaltres té molta més vinculació amb el lleure que amb el
rendiment.
context
i destinataris: característiques entorn i usuaris. (diagnòstic Inicial)
Gabi Daza: professor del INEFC de Barcelona.
En Gabi en ha vingut
a exposar LA PROGRAMACIÓ EN LA INICIACIÓ
ESPORTIVA.
Per començar la
xerrada ens ha explicat el context de la iniciació esportiva, ens ha demanat
que l’ajudéssim dient que és el que ens trobem els que treballem en aquest
àmbit, han sortit varies característiques o adjectius, el que més m’ha cridat
l’atenció ha estat el de “heterogeni”, molts llocs aquesta heterogeneïtat no
existeix ja que a vegades ens trobem amb esport elitistes (de molt pressupost o
cost) on només hi ha un determinat tipus de gent, però si marxem a esports
col·lectius més del dia a dia com pot ser el bàsquet, l’handbol, el voleibol,
allà és on la trobem, la diferència de races, la diferència de pensaments dins
d’un equip etc. això fa que l’esport tingui un component molt atractiu.
Un cop acabada la
posada en comú, ens ha remarcat que segons a qui ens adrecem, segons a qui va
dirigida la programació l’haurem d’orientar d’una manera o d’una altre, no és
el mateix presentar-li una programació a una AMPA que a una federació i el
mateix amb un club.
L’inquietut de molts
i també d’en Gabi és que no hi ha una metodologia única per abordar tots els
esports, i creu i crec que si que hi hauria de ser, ja tan per avaluar el
resultat (no ser resultadistes) sinó també per aconseguir que tots els esports
en la iniciació esportiva anessin encaminat cap a uns objectius malgrat les
característiques de cadascun d’ells. Així doncs hem de crear o s’està creant
una metodologia que englobi i abordi tots els esports, una per col·lectius i
una per individuals.
Dins d’una
programació d’en Gabi, o almenys la que ens ha presentat avui, veiem 4 fases,
diferent al que fem nosaltres amb les nostres UD, (l’experiència és un grau, o
dos), les seves fases eren:
1.
ANÀLISI
2.
DISSENYS
3.
INTERVENCIÓ
4.
AVALUACIÓ
I CONTROL
Un cop ens ha presentat
totes les fases que ell creu importants ens ha remarcat que hem de tenir molt
clar quin entrenadors és l’encarregat de dirigir el programa, si som
coordinadors d’un club hem de conèixer a la perfecció les característiques dels
nostres jugadors i dels nostres entrenadors, i a partir d’allà donar-li el que
necessita a cada equip i a cada entrenador.
Després ens ha
explicat que per arribar a on nosaltres volem primer hem de fer un objectiu general
i a partir d’aquí anar-lo especificant amb específics, aquests seran els que ens
faran assolir aquell objectiu tan gran. (parlem de plaços de 9-10 mesos). I dins
d’aquests objectius específics haurem d’anar dissenyant cadascun d’ells tal i
com toca i tal i com sabem.
El fet de que el
coordinador i l’entrenador es reuneixin per veure que és el que té programat l’entrenador
i per rectificar activitats o tasques de millora, farà que l’objectiu del club
vagi molt millor encaminat que no només fent reunions sense veure que és el que
tenim fet i el que pensem fer. Aquestes activitats pensades no només s’han de
tenir en un paper i un dia qualsevol dur-les a terme, sinó que aquestes s’han d’ordenador
en un mapa o temporalització així doncs donant-li un sentit al que fem (i si,
de ben petits també cal fer tot aquestes processos).
Per acabar en va
ensenyar un programa propi que s’ha creat amb taules d’excel on ens ha deixat a
tots captivats, la feina que hi ha darrere d’aquest programa és històrica, però
la feina que s’estalvia ara també és històrica, a part d’estalviar-se feina
ara, també sap que tot el que hi ha dins del programa té un sentit i un
objectiu així doncs els nens entrenats pel Gabi estan molt i molt ben entrenats.
Gabi també una el semàfor
per avaluar els seus continguts i objectius i tan fent èmfasi en avaluar que jo
em quedo amb aquesta frase que ha dit.
LA IMPORTÀNCIA SOBRE EL CONTROL I AVALUACIÓ DEL QUE
VOLEM ENSENYAR ÉS CLAU!
Agustí Boixeda: Director general del INEFC Catalunya
L’Agustí ens ha
vingut a exposar com és PROGRAMAR EN LA
RECREACIÓ I EL LLEURE.
Ens va començar
explicant d’on ve la paraula esport, i vam veure que aquesta paraula tan
important per tots nosaltres té molta més vinculació amb el lleure que amb el
rendiment.
Seguidament ens ha
exposat les característiques que té la recreació en el món de l’esport i ha
posat diferents àmbits on es treballa. Hem vist un seguit d’exemples en que
algun jo mateix desconeixia.
A continuació ha
passat a exposar-nos els aspectes clau en la recreació
·
definició
objectius, més enllà del passar-s’ho bé.
·
Selecció
de continguts. MÉS ENLLÀ DELS JOCS.
·
Determinació
activitats,
·
Temporalització.
à les
transicions: si falla una pesa fa efecte domino, to lo de després fallarà.
·
Recursos. (l’àmbit de la recreació pot utilitzar
qualsevol medi, sempre i quan estigui ben ambientat i utilitzat).
Canviant
algun aspecte del medi on cada dia es fan activitats, els individus pot ser que
ho vegin diferent.
Ens
presenta els domes : son centres
artificials on es pot fer surf, platja, esquí, etc.
·
Comunicació
i informació.
·
Estratègies
de dinamització. (més o menys directiva).
·
Avaluació.
(establir un procediment de recollida d’informació).
DOMES: llocs de recreació que imiten pistes d’esquí, platges (surf, relax
etc.) muntanyes etc. Aquests llocs estan creats amb la finalitat de que es
pugui gaudir d’aquest medi tota la temporada, pots estar a Madrid esquiant en ple
més d’agost.
dilluns, 9 de maig del 2016
XERRADA DILLUNS 9/05
XERRADA DILLUNS 9/05
Oscar Durán (licenciat en ciències de l’activitat física i esport, professor i corrdinador del màster en gestió esportiva a la universitat Pompeu Fabra entre altres), actualment treballa a l’ajuntament de l’Hospitalet
L’oscar ens ha vingut
ha explicar com es l’aplicació pràctica d’un model de planificació estratègica.
Oscar Durán (licenciat en ciències de l’activitat física i esport, professor i corrdinador del màster en gestió esportiva a la universitat Pompeu Fabra entre altres), actualment treballa a l’ajuntament de l’Hospitalet
L’oscar ens ha vingut
ha explicar com es l’aplicació pràctica d’un model de planificació estratègica.
Ha començat fent una
presentació personal, és antic alumne del INEFC entre el 94 i el 99 acabant els
seus estudis sent el millor estudiant de la seva promoció. Ha fet varis màsters
relacionats amb l’esport i sempre amb la seva gestió, un postgrau i finalment
va acabar fent un màster en marketing general. Actualment treballa a
l’ajuntament de l’Hospitalet .
Li encanta el món de
la gestió ja que cap dia és igual, per lo bo o per lo dolent però el que fa
apassionant el món de la gestió ho fa aquesta inquietud, sentencia Duran.
Ens ha explicat el
projecte que van realitzar a l’ajuntament d’Igualada, una ciutat de 33.000
habitants, els hi van encomanar un pla estratègic per tal de que l’esport en
aquella ciutat incrementés i tingues una estructura.
Per promoure aquest
pla van utilitzar l’hoquei ja que era l’esport més important i amb més atenció
pels mitjans de comunicació d’aquella ciutat.
L’Òscar ens ha
explicat la manera com van crear aquell pla, i era posant-se diferents
objectius, cada objectiu tenia una infinitat d’accions per poder-lo aconseguir
i aquestes accions s’avaluaven amb uns indicadors, aquests indicadors ens deien
si estaven bé normal o fatal, d’aquesta manera podíem tenir-ho tot controlat i
veure que faltava per complir de cada objectius, per fer aquesta avaluació
feien servir un software anomenat QPR que avalua els indicadors de manera directa
i instantània.
Per finalitzar ens ha
explicat que cada ciutat té el seu pla estratègic de l’esport i cada tot i
canviar de govern cada 4 anys (en el cas que es canviï) no pot ser que hi hagi
un canvi total en el pla estratègic, això voldria dir que algun dels dos
governs estan fent alguna cosa malament, el que ha de ser i és el que està
essent avui en dia i canviar alguns matisos per tal de que aquell govern s’acabi
de fer a la seva manera aquest pla i pugui treballa a la seva manera sobre
quest.
De totes les
activitats que s’havien de crear per assolir aquests objectius ens ha explicar
que s’ha de prioritzar un cop les has anomenat totes, i començarem fent les
accions que creiem que ens portaran a assolir-lo abans que les de menys importància.
Finalment
ens ha recomanat tres llibres, dos enfocats al món de l’esport .
BELÉN
CUENCA PEREZ.
La Belen ens ha
explicat que ella està relacionada amb el món del fitness i el welness, però no
ha fet presentació personal.
Primer de tot en ha
presentat diferents empreses que es dediquen a aquest àmbit. Cada una té una
idea i cada una té la seva finalitat i objectiu. Ha fet molta èmfasi en que ara
mateix si un centre disposa de tecnologia és un centre molt avançat, amb gran
poder adquisitiu i tot això farà que la seva clientela augmenti, ja que a la
gent li crida molt l’atenció tot el món del fitness i la seva tecnologia.
Cuenca ha sentenciat “la tecnologia marca la diferència en els centres de
ftiness”.
Un cop ens ha
explicat això i ens ha presentat un vídeo sobre una classe dirigida en la que
feien servir el programa “immerse fitness” que només es troba en un centre de
Madrid en tota Espanya, ens ha presnetat la manera que tenia ella de programa
quan era TÈCNICA d’un centre, ens ha explicat que el procés de programació és
idèntic al que hem utilitzat nosaltres per les nostres UD però que hi ha un
inconvenient i és que el diagnòstic inicial no pot ser precís ja que no sabem
quin tipus de client tindrem en aquelles classes dirigides, d’aquesta manera
hem de fer un diagnòstic inicial aproximat. L’altre handicap és que els
criteris d’avaluació també seran aproximats ja que no podràs avaluar un client
que ve dos dies per setmana que un que ve tots els dies de la setmana ja que no
assoliran els objectius de la mateixa manera. Un cop ens ha explicat això ha
passat a explicar-nos el seu cas quan era entrenadora de sala (un pas per sobre
de tècnic) la dificultat en aquest punt la trobem en la TEMPORALITZACIÓ, el
nostre client és el que ens marca la disponibilitat però com a futurs graduats
hem de saber que hi ha certes capacitats que requereixen de temps de descans
més llarg que un dia i a vegades ens trobem en que el nostre client vol
entrenar la força màxima només pot venir
el dilluns i el dimarts, d’aquesta manera no podrem entrenar aquesta capacitat
els dos dies, així doncs li donarem deures perquè pugui entrenar a casa, aquest
és l’exemple que ens ha presentat la Belen.
Un cop ens ha
explicat tot això ja ha passat a la feina de coordinació d’un centre o d’un
dels àmbits del centre, aquí ha passat de mostrar-nos un procés de programació
a un pla estratègic, però amb un nou handicap, el pla estratègic te l’imposen i
no el pots fer a la teva manera.
Després ha passat a exposar-nos
la realitat del sector, el març del 2013 s’imposa un IVA del 21% quan fins
aleshores estava al 8%, això va fer que els centres haguessin de pujar cotes
per tal de que els hi surtis rentable el negoci. Però va haver-hi un nou fenomen,
el fenomen LOW COST, aquesta idea de negoci era una idea que als professionals
ens feia molt de mal ja que tenien una ideologia molt clara i era que en els
seus centres no hi havia entrenadors, només hi havia màquines, la gent entrava,
entrenava com volia i marxava, d’aquesta manera no s’havia de pagar als
treballadors, d’aquí que les cotes dels socis foren mínims.
Per deixar-nos clar la
importància dels tècnics en les sales ha sentenciat: queda clar que una persona té avantatges respecte d’una màquina, perquè
pot personalitzar el servei i fer-lo més humà, però també és cert que una
persona és molt menys persistent que una màquina.
Finalment ens ha
presentat els indicadors d’altes i baixes dels centres de fitness, on hi havia
una sèrie d‘indicadors que s’han de tenir molt en compte en aquest àmbit.
MOLTES GRÀCIES PER
MOSTRAR-NOS LA VOSTRE EXPERIÈNCIA EN EL MÓN LABORAL I LA IMPORTÀNCIA DE NO
PARAR DE FORMAR-SE EN AQUESTA VIDA!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
