Entrevista a Carles López “Lau”, preparador físic del FCPORTO d’hoquei patins.

Entrevista a Carles López “Lau”, preparador físic del FCPORTO d’hoquei patins.

Presentem una nova entrevista, aquest cop a un col·lega de professió, en Carles López “Lau”, he tingut la sort de tenir-lo com a preparador i ara tinc la sort de tenir-lo com a amic, espero que us sigui útil l'entrevista.

En Lau ha tingut una trajectòria molt exitosa dins del món de l’hoquei, gairebé sempre de la mà de Guillem Cabestany, en Lau va començar al C.E.NOIA, on va militar-hi un any, aleshores va començar una aventura al C.E.VENDRELL, allà va començar a treballar al costat d’en Guillem, hi van estar 4 anys i allà va ser on vaig tenir la sort de coincidir amb ells per aprendre i gaudir molt, en aquells 4 anys van tenir la sort de poder aixecar títols i posar al C.E.VENDRELL en el més alt de l’hoquei Mundial només en 4 anys. Després d’aquests 4 anys a l’equip del Baix Penedés va anar al Reus Deportiu on va estar-hi només un any, ara, és el seu primer any al FC.PORTO on torna a estar junt al Guillem.

·      La feina de preparador físic molt cops es relaciona en fer rutines, programacions etc. Et trobes en molts moments on hagis de programar?

Bàsicament podria assegurar que una de les parts mes importants de la meva feina consisteix en programar, i sobretot en “reprogramar”. La programació és la primera cosa que faig conjuntament amb la resta del cos tècnic una vegada tenim el calendari de la temporada, aquesta programació que nosaltres anomenen full de ruta, serveix exclusivament per detectar moments de la temporada on hi ha mes volum de competició, o possibilitats de descans, jornades dobles, fases finals, etc...  I repetim i afinem aquesta programació un o dos cops per setmana en funció de diferents variables, les mes transcendents son les variables relacionades amb el model de joc propi i la preparació del proper partit amb les característiques del rival, però també considerem estats de forma individuals, sobrecarrega acumulada, volum específic de carrega interna i externa, etc...

·      Quin tipus de programació fas? Sempre ho portes tot programat o hi ha moments en que la improvisació té lloc?

Sincerament no se si la paraula és improvisació però sovint dins d’un microcicle setmanal, o morfocicle, o inclús dins d’un entrenament sorgeixen imprevistos que no es poden programar ni preveure, en aquest moment s’han de prendre decisions que no estan dins de la programació. Pot ser una una lesió, un contratemps, o pot ser prendre la decisió de afegir o treure volum o intensitat de treball dins un exercici o decidir finalitzar un entrenament abans d’hora, però sempre va d’acord amb una metodologia i recolzada amb el nostre model de treball. A banda d’això, sempre programo absolutament tots els entrenaments, i totes les setmanes de competició al màxim de detallades possible, sempre subjectes a variacions però amb una base solida en la línia de treball.

·       

Des de que has començat en l’hoquei has anat canviant d’equips i cada vegada en equips de més nivell, la teva manera de preparar/programar ha variat? Per què?

La metodologia es modela cada any, inclús dins d’un mateix any, jo diria que sobretot evoluciona, però no te a veure amb el nivell de l’equip, te a veure amb les experiències viscudes, la formació personal, l’entrenador amb qui treballes, l’entorn, etc.. .I espero poder evolucionar sempre en aquest aspecte, sinó estaré clarament empitjorant com a preparador.

És evident que l’equip a preparar te un context que cal tenir en compte, tipus de jugadors, horaris, hàbits, edat, nivell, característiques del club, personalitats, i un llarg etcètera, però això te més a veure amb adaptar i transferir la programació i com s’adapta aquesta als jugadors.

Potser relacionat amb la teva pregunta, la evolució mes clara a nivell de programació general ha sigut entendre que és impossible programar a llarg termini, com a màxim penso que es pot intentar anticipar micro-cicle a micro-cicle, no més que això.

·      Dins de l’equip hi ha 10 jugadors, suposo que treballen tots alhora, però hi ha alguna programació individual?

En aquest cas, la nostra metodologia de treball té molt a veure principalment amb el model de joc, per tant és imprescindible que tots els jugadors participin dels entrenament i millorin les sinergies entre cadascun d’ells, això després transferirà en una millor acceptació i coneixement o domini del model.

En general, l’hoquei no té posicions massa específiques que permetin individualitzar les accions sinó que es una esport globalitzat a nivell de posicions en la pista, deixant de banda el porter, així en la part tàctica el treball es gairebé en un 90% col·lectiu.

Les carregues d’aquest treball les controlem amb un acceleròmetre que calcula la quantitat de moviment de cada jugador i la intensitat de les seves accions, amb això hem pogut comprovar que cada jugador soluciona físicament de forma diferent les tasques proposades en els entrenaments, per tant individualitzem el control de càrrega setmanal per tal de que cadascun d’ells arribi en fase de sobre-compensació al cap de setmana sense la necessitat de haver produït una mateixa carrega a nivell de volum i de intensitat.

La part on individualitzem també, té a veure amb la prevenció de lesions, és evident que la morfologia de cada jugador es diferent, per tant les seves necessitats a la hora de prevenir lesions no poden ser les mateixes, i es aquí on hem de individualitzar per tal de que treballin cadascú dins les seves necessitats. Per tant hi ha una programació individualitzada en aquest cas.

·      A l’hora de programar, us reuniu amb tot el cos tècnic i mèdic o només entrenadors i tu?

Com a responsable de la preparació de l’equip, les úniques dues variables per les que dirigim el treball diari són: intentar que els jugadors arribin en les millors condicions possibles a les competicions setmanals i evitar que es lesionin durant la temporada. Per la primera part, la planificació sempre ve decidida conjuntament amb l’entrenador principal, que és qui marca les situacions del model que vol treballar durant la setmana en funció dels nostres propis errors i de la preparació del rival. Per altra banda, la planificació de prevenció de lesions, es fa conjuntament amb els serveis mèdics, per tal d’aconseguir un seguiment individual de cadascú dels jugadors. Normalment amb els serveis mèdics les planificacions depenen de la evolució de cada un dels esportistes i amb l’entrenador principal el contacte és a diari.

·      Un cop planificada la temporada, aquesta té variacions? En que us baseu per variar-la.

No crec que es pugui planificar una temporada sencera al inici de aquesta, com ja he dit abans, la previsió a l’inici de temporada només es pot fer en relació a detectar les característiques del calendari, a nivell de volum de partits i descansos, però és impossible preveure la evolució de l’equip, l’acceptació del model, etc...

Per tant la nostra metodologia consisteix única i exclusivament en fer una planificació per cada partit, o màxim dues setmanes de previsió en casos especials, sempre el proper partit és el més important i així és la nostra metodologia, acceptem no poder preveure a llarg termini, però a la vegada intentem controlar el màxim de variables per microcicle setmanal programat.

·      Al llarg de la teva vida professional com dèiem abans has canviat força d’equip, prefereixes conèixer a l’equip (integrants) abans de programar, o programes sense conèixer-los?

No té sentit programar al buit sense saber per a qui es fa, primer és indispensable saber els ingredients que tens per a cuinar abans de fer el plat. Al final és el model a seguir per tots els integrants de la plantilla, tant staff com jugadors, delegats, dirigents, etc.. En aquest cas el primer és explicar i convèncer als ajudants del club la importància de creure en el model de treball i adaptar si és necessari qualsevol sub-principi del model a favor de les característiques del club. Després fer-ho de la mateixa manera amb els jugadors, convèncer a cadascun d’ells de que el model a seguir és el camí a l’èxit i és la base que els ajudarà a millorar com a jugadors i com a equip. Per tant, és indispensable conèixer al màxim totes les característiques i variables, abans de programar, des del meu punt de vista. Igual de important és conèixer culturalment al club on treballes, la història, la exigència, les particularitats, i tots els detalls possibles que permetin un bon coneixement del club i l’entorn de treball.

·      Explica’ns si hi ha alguna anècdota que t’hagi succeït sobre alguna programació que hagis fet.

Potser com a anècdota, un dels primers anys com a responsable de preparació, durant un micro-cicle de recuperació programat per descansar i ajudar a la recuperació activa dels jugadors, vaig decidir fer una sessió de natació molt suau per tal de canviar el medi de treball i fer una sessió més lúdica i fora del context habitual, el resultat de la sessió preventiva va ser de dues lumbàlgies i un jugador de baixa tres setmanes, a vegades la natació no es el millor remei pel mal d’esquena....

MOLTES GRÀCIES LAU!

Un plaer poder contestar a aquestes preguntes Xavi, gràcies a tu!